L’envelliment s’ha de percebre com un període de la vida ple de noves oportunitats.
Aquesta nova visió de l’envelliment ens dóna pas a una imatge positiva de les persones grans, les quals tenen autonomia, qualitat de vida, envelliment actiu, participació activa, capacitats per aprendre...
Malgrat que en els darrers anys s’ha intentat donar una imatge molt diferent de l’envelliment, durant molt temps s’ha tractat les persones grans de manera despectiva i carregada de mites, considerant els seus drets de menor importància que els d’altres membres de la societat.
Aquesta discriminació de les persones d’edat avançada s’anomena edatisme.
Robert Butler defineix (1975) l’edatisme com un procés per mitjà del qual s’estereotipa de forma sistèmica a, i en contra de, les persones pel fet de ser vells, de la mateixa forma que s’actua amb el racisme i el sexisme.
La societat està impregnada de situacions d'edatisme, algunes de les més freqüents que podem trobar són:
- Es creu que totes les persones grans són iguals: les persones grans són un grup heterogeni, amb les seves particularitats individuals, com qualsevol de nosaltres.
- Es creu que les persones grans són persones aïllades: en realitat totes elles mantenen contacte amb els seus néts, amics, fan activitats, participen en casals...
- Es creu que totes les persones grans són persones malaltes i amb dependència, que necessiten ser ateses per cuidadors, familiars, professionals...: realment la gran majoria viuen soles o amb suficient autonomia.
- Es creu que són persones deprimides: no hi ha un nivell més elevat que en altres franges d’edat.
- Es creu que són difícils de tractar: les persones grans viuen aquesta etapa de la vida igual que han viscut la resta de la seva vida.
- Es creu que no són capaços d’aprendre res: la capacitat d’aprendre no es perd, només varia el ritme d’aprenentatge.
- Es creu que no són capaços d’assumir que es fan grans: tots ells són capaços d’afrontar i decidir amb èxit qualsevol situació de la vida.
- Es creu que les persones grans ja no aporten res: poden seguir treballant, tant de forma remunerada com en feines no remunerades (voluntariat, atenció a persones dependents o infants, activitats, associacionisme...)
- Es creu que les persones grans no mantenen relacions sexuals: la sexualitat és present en totes les etapes de la vida i tot depèn de com es visqui a nivell personal.
L’envelliment ha de ser satisfactori, actiu, competent i productiu, i posar èmfasi en les potencialitats i competències de les persones d’edat avançada.
Per tant, és molt important el fet de crear polítiques socials que ajudin a trencar aquest tipus d’estereotips, que facin la gent gran partícips importants dins de la societat, i que es promoguin iniciatives que estimulin les activitats per a la gent gran.
Enguany és l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional , en el què es treballa els diferents eixos d’actuació de participació activa de la gent gran i la promoció de les relacions intergeneracionals, perquè els joves d’avui són les futures persones grans de la nostra societat.
Així doncs, tots hem de treballar per crear una imatge positiva d’aquest grup d’edat, aprendre a valorar la inestimable contribució de les persones grans a tota la societat, donar-los dignitat, reconeixement i incloure’ls dins de la nostra societat.
Treballadora Social
Serveis Socials Bàsics del Solsonès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada